L’acte ha volgut recordar el primer taper reconegut en el municipi de Cassà de la Selva, que data de l’any 1760 i també donar visibilitat a una indústria molt important com és la surera.
A l’acte institucional de la plantada de 261 suros hi han participat el Sr. Robert Mundet, alcalde de Cassà; el Sr. Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i president del Consorci de Les Gavarres; la Sra. Elisabet Sánchez, directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a Girona; la Sra. Pilar Aliu, consellera de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès; i el Sr. Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro.
També han assistit a l’acte la Sra. Anna Serra, vicepresidenta d’AECORK, el Sr. Guillem Genover, en representació de RETECORK, empresaris surers del municipi i les direccions i alumnes de les escoles participants. Tot això ha estat possible gràcies a la col•laboració del Consorci de Les Gavarres, les ADF i les escoles Aldric, La Salle Cassà, Escola Puig d’Arques i la Llar d’Infants Municipal.
Per què 261 suros?
Aquest projecte va néixer per donar el tret de sortida a la Fira del Tap i el Suro del 2020. Els alumnes dels centres escolars van recollir les glans i van plantar i cuidar 261 suros. Degut a la pandèmia, es va decidir ajornar aquest acte per l’any 2021. Aquestes alzines sureres han servit per commemorar els 261 anys que fa que Cassà de la Selva té constància del primer taper: va ser Francisco Malavila i Marranxa, que en el seu casament amb Rosa Viallonga Plana, el 7 de maig de 1760, va fer constar en el full parroquial que el seu ofici era “jove taper”.
La plantació s’ha fet en diferents indrets del municipi: terrenys de Can Vilallonga, al polígon industrial El Trust, a la plaça Xesco Boix i al parc del carrer Francesc Macià.
Aquestes 261 alzines sureres que s’han plantat generaran 195,75 tones de CO2 absorbides al llarg de tota la vida dels arbres. Amb la mirada posada en un futur ple de reptes com el canvi climàtic, la implicació dels nens i nenes del poble fa, sens dubte, que la iniciativa guanyi també un sentit didàctic i emocional, contribuint a transmetre la idea que el futur es basa en el respecte a la natura i les tradicions sostenibles.